Necròpolis

Sobre Necròpolis de Boris Pahor

Necròpolis, de Boris Pahor, és una de les novel·les més colpidores que he llegit sobre l’experiència dels camps de concentració nazis. L’autor, eslovè de Trieste i supervivent de l’Holocaust, no escriu des de la distància freda d’un historiador, sinó des de la memòria viva d’algú que va viure l’infern. La història arrenca amb el retorn del protagonista al camp de Natzweiler-Struthof, ara convertit en un lloc turístic, i a partir d’aquí el passat i el present es barregen en un relat intens i fragmentat. Pahor no busca el sensacionalisme; el seu to és contingut, gairebé líric de tan precís, i això fa que cada escena, cada rostre evocat, tingui un pes enorme. No hi ha herois grandiloqüents, només homes i dones que intenten sobreviure sense perdre del tot la humanitat. El títol, Necròpolis, juga amb la idea de la ciutat dels morts, però el llibre parla en realitat de com els records dels morts sostenen els vius.

El que fa especial aquesta novel·la és la seva mirada: Pahor escriu des de la perifèria, com a eslovè en un camp on les jerarquies ètniques eren cruels fins i tot entre els presos. Aquesta perspectiva li dona una profunditat única, i la traducció al català de Pau Joan Hernàndez conserva la musicalitat original. És una lectura que no només informa sinó que transforma, perquè t’obliga a pensar en què significa realment recordar. Pots llegir i descarregar Necròpolis de manera gratuïta, i si t’atreveixes, prepara’t per a un llibre que no es deixa oblidar fàcilment.